Etiquetes

dilluns, 22 d’abril de 2013

La petita pilota


El nen va agafar la pilota i la va anar tirant rítmicament contra la paret. Cloc… cloc… cloc… Va estar-ho fent fins que al cap d’una estona el seu germà gran va sortir de la seva habitació exigint-li que parés de fer soroll. El nen se’l va mirar desafiadorament, la va tornar a tirar, li va somriure i se’n va anar deixant la pilota abandonada.
La petita pilota va anar rodant per la casa fins que finalment, sense força, es va quedar aturada al mig del passadís. Va estar quieta durant unes poques hores, fins que la mare dels dos nens va arribar a casa atrafegada i sense veure-la hi va ensopegar, donant-li vida una altra vegada. Aquest cop, però, va anar a parar a un racó fosc i amagat de la casa i va saber que fins al cap de molts dies ningú se n’adonaria on estava o bé, la trobaria a faltar.
Aquesta predicció es va complir. Quan ja feia una setmana que la piloteta no tenia energia, el germà petit la va reclamar, tot acusant als altres membres de la família que li havien amagada. Tots van negar rotundament amb el cap, però també van afirmar que era millor que hagués desaparegut, ja que al cap i a la fi, l’únic que feia era molestar i fer ensopegar a tothom.
Ja la donaven per perduda, quan la mare la va trobar netejant la casa i la va rescatar d’aquell espai fosc i fred en el què havia sigut confinada. El petit de la família es va alegrar enormement i va estar-hi jugant tot el dia.
I així era la monòtona vida de la petita piloteta. Activa durant uns períodes de temps i inactiva durant uns altres de molt més llargs. Ningú se’n recordava de qui l’havia portada a casa, ni quan havia aparegut... Ja feia molt de temps que estava allà i inevitablement havia passat a formar part del mobiliari de la casa, juntament amb els mobles, les cadires i el sofà. Era d’aquests objectes dispensables que hi ha a totes les cases, que apareix de sobte i ningú sap d’on.
Un dia de màxima activitat de la pilota, va quedar de cop i volta aturat per un crit agut que demanava per enèsima vegada que jugués a una altra cosa menys molesta, una segona veu va recolzar la demanda i el petit jugador va corre esporuguit cap a la seva habitació, temorós per les possibles represàlies.
Al cap d’uns minuts, el germà gran va sortir de la seva cambra i sense que ningú el veies va agafar la pilota. Va recorre la casa buscant un lloc on el seu germà mai buscaria. Finalment, va veure la rentadora oberta amb roba que esperava ser rentada, i sense pensar-ho dues vegades, va camuflar-la entre pantalons i samarretes de color fosc.
La piloteta va sentir com tancaven la porta de la rentadora sense que ningú notés la seva presencia i com era engegada fent que comencés a donar voltes sense parar. En una d’aquestes voltes va sentir com de sobte sortia disparada d’allà i quedava flotant entre mig de mitjons desparellats, monedetes de poc valor i altres objectes perduts al llarg del temps dins de la rentadora. I va saber que havia anat a parar en aquell univers paral·lel que tenen totes les  rentadores i també va saber del cert, que igual que aquells objectes que l’envoltaven, no tornaria mai més.

Musu




Gràcies per llegir-nos! 
Esperem el teu comentari.

2 comentaris:

  1. Ostres, amb les rentadores!!! Aquesta sorpresa final no me l'esperava pas...

    ResponElimina
  2. Ja em semblava a mi que el germà gran en faria alguna...però no esperava això de la rentadora.

    ResponElimina