Etiquetes

dissabte, 23 de febrer de 2013

L'estació


El metro va entrar a l’estació despentinant a tots els que hi havia a les andanes. Tothom estava dret, impacient per marxar d’allà i arribar al seu destí. L’aspecte de l’estació tampoc no convidava a quedar-s’hi molta estona. Les parets en un passat havien sigut de color taronja, però ara estaven recobertes amb cartells mig desenganxats i plenes de pintades.
Al obrir-se les portes a l’andana es van barrejar les persones que baixaven i les que pujaven. Un cop tancades una altra vegada el metro es va posar en marxa i el soroll del caminar dels que havien baixat  es va anar esvaint. En la silenciosa andana solament quedava una senyora de mitjana edat amb el cap cop mirant cap a un punt fix. Els que feien habitualment aquell trajecte ja la coneixien. Es passava hores mirant en aquell punt, asseguda al mateix seien negre. Hi anava cada dia i no marxava fins que l’estació tancava a les dotze de la nit. Ja havia començat a circular una llegenda urbana entre els usuaris d’aquella estació. Es deia que era el fantasma d’una noia morta en un accident de metro feia ja molts anys i que estava esperant veure el seu assassí per matar-lo. Ningú no s’apropava a ella per por, i a poc a poc, amb el pas dels anys s’havia convertit en un objecte més d’aquella estació. 

Musu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada