Etiquetes

divendres, 3 de maig de 2013

JÚLIA. La porta de fusta fosca



La Júlia deixa la bata del treball al seu caseller i el tanca amb clau. El suau tintineig s’intensifica degut als nervis quan guarda el manyoc dins de la jaqueta. Es passa la mà entre els cabell. És hora de sortir i la Júlia no vol. Té por. La Lola en deia “reunió”, però la Júlia també veia l’adjectiu que l’acompanyava. Era el primer cop que anava a un reunió cladestina, d’amagades de’n Martí i plena d’inseguretat.
                - Escolta Lola... no sé, m’ho estic repensant...- diu la Júlia a la seva amiga.
                - Però què dius! Comptem amb tu! Hem de ser fortes, hem de lluitar!
                - Però...
                - Res de peròs! T’has compromés a venir!
La Júlia musita el nom d’en Martí en veu baixa. Se sentia enclaustrada, tenia una opresió al pit que no se la podia treure. El que feia estava malament.

I surten com sempre, intentant aparentar tranquil·litat, amb passes ràpides i moviments insegurs. La Lola parla i la Júlia no l’escolta. La plaça on està Fabra i Coats resta plena d’ombres que les envolten, ombres punxegudes que les assenyalen. I la Júlia els veu, drets, dues figures d’home, dues persones diferents de les habituals entre els treballadors. La Júlia els mira sense adonar-se i ells, de cop, es fixen amb ella. Gira el cap i es mira les sabates. Torna a guaitar i no veu res, però aquella ansietat freda que l’havia dominada continua arrelada a la seva cintura.
Tomben per un petit carreró de parets altres i fosques. La Júlia, al costat de la Lola, trepitja el sòl amb inseguretat, li crema els peus i l’ànima.
                - Lola, de debò, crec que me’n vaig...
                - No diguis bestieses, Júlia! No passa res!

Trepitjen els carrers de Sant Andreu i obliden Fabra i coats, el carrer Cerdà i la façana modernista del Versalles. Els carrers s’omplen d’ombres i el sol comença a amagar-se fins a quedar tan sols una espurna. I just sobre l’asfalt de llambordins la Lola les insta a anar més depressa. El carrer es converteix un ressó de trepitjades i murmuris de les noies d’una conversa per a ningú, mancant de sentit. La Júlia sent com les parets l’ofeguen i la tanquen, tan altres, tan opaques, tan feixugues.

I just després de creuar una petita plaça tomben de cop i es troben davant d’una via composta de diversos passatges. I sense esperar-se n’agafen un indicat per la Lola. Llavors s’aturen en sec. La Júlia respira i la Yud es recolza a la paret, d’elles tres la Lola semblava la més tranquil·la. I somrient la Lola aixeca la mà per tustar a la porta de fusta fosca. S'empassen saliva i, espantant-les, s’obre la porta.

De lluny tan sols es veien tres dones entrant a una casa baixa. Una casa  de dos pisos i flors al balcó; de parets de maons il·luminats per una fanal de llum groguenca. I en la penombra d’aquesta llum diverses figures masculines s’alcen com estàtues; esperant a que entrin.


Cloudin

Gràcies per llegir-nos! 
Esperem el teu comentari.

6 comentaris:

  1. Ui! Quin misteri! Espero la continuació.

    ResponSuprimeix
  2. Que perillosa era la clandestinitat en aquella època... ho recordo tant bé!

    M'agrada seguir la Júlia, és emocionant aquesta història.

    ResponSuprimeix
  3. Una prosa fascinant, com sempre i el misteri s'hi troba amb bones dosis. Molt bé!

    ResponSuprimeix
  4. Ara veig que aquesta és una història que continua, he recordat els personatges d'una anterior entrega. Bé, les personatges. A veure doncs, que aquí hi ha un bon misteri amagat.

    Tinc una pregunta que no sé si puc fer. Aquí sou tres a escriure, però quan comenteu en altres blogs ho feu sempre des del perfil de Leviathan. No estaria bé que cadascú tingués el seu propi perfil perquè sabéssim qui ens comenta, i ja quedaria registrat de qui és cada relat? Perdoneu l'atreviment, només proposo.

    ResponSuprimeix
  5. Tengo miedo de lo que podría pasar en la continuación de la historia. Habéis conseguido darle un aire de misterio muy interesante. Espero poder leer más muy pronto, me gustaría saber quiénes les espera =)
    Un saludo de Carol, desde A Letras y Espada.

    ResponSuprimeix
  6. Oooh! Cuánto misterio! Me encanta! ¿Habéis abandonado el blog? Noo!! Un saludo de Ignacio, de Altas Colinas Verdes

    ResponSuprimeix