El nen va agafar
la pilota i la va anar tirant rítmicament contra la paret. Cloc… cloc… cloc… Va
estar-ho fent fins que al cap d’una estona el seu germà gran va sortir de la
seva habitació exigint-li que parés de fer soroll. El nen se’l va mirar
desafiadorament, la va tornar a tirar, li va somriure i se’n va anar deixant la
pilota abandonada.
La petita pilota
va anar rodant per la casa fins que finalment, sense força, es va quedar
aturada al mig del passadís. Va estar quieta durant unes poques hores, fins que
la mare dels dos nens va arribar a casa atrafegada i sense veure-la hi va
ensopegar, donant-li vida una altra vegada. Aquest cop, però, va anar a parar a
un racó fosc i amagat de la casa i va saber que fins al cap de molts dies ningú
se n’adonaria on estava o bé, la trobaria a faltar.
Aquesta predicció
es va complir. Quan ja feia una setmana que la piloteta no tenia energia, el
germà petit la va reclamar, tot acusant als altres membres de la família que li
havien amagada. Tots van negar rotundament amb el cap, però també van afirmar
que era millor que hagués desaparegut, ja que al cap i a la fi, l’únic que feia
era molestar i fer ensopegar a tothom.
Ja la donaven per
perduda, quan la mare la va trobar netejant la casa i la va rescatar d’aquell
espai fosc i fred en el què havia sigut confinada. El petit de la família es va
alegrar enormement i va estar-hi jugant tot el dia.
I així era la monòtona
vida de la petita piloteta. Activa durant uns períodes de temps i inactiva durant
uns altres de molt més llargs. Ningú se’n recordava de qui l’havia portada a
casa, ni quan havia aparegut... Ja feia molt de temps que estava allà i
inevitablement havia passat a formar part del mobiliari de la casa, juntament
amb els mobles, les cadires i el sofà. Era d’aquests objectes dispensables que
hi ha a totes les cases, que apareix de sobte i ningú sap d’on.
Un dia de màxima
activitat de la pilota, va quedar de cop i volta aturat per un crit agut que
demanava per enèsima vegada que jugués a una altra cosa menys molesta, una
segona veu va recolzar la demanda i el petit jugador va corre esporuguit cap a
la seva habitació, temorós per les possibles represàlies.
Al cap d’uns
minuts, el germà gran va sortir de la seva cambra i sense que ningú el veies va
agafar la pilota. Va recorre la casa buscant un lloc on el seu germà mai
buscaria. Finalment, va veure la rentadora oberta amb roba que esperava ser rentada,
i sense pensar-ho dues vegades, va camuflar-la entre pantalons i samarretes de
color fosc.
La piloteta va
sentir com tancaven la porta de la rentadora sense que ningú notés la seva
presencia i com era engegada fent que comencés a donar voltes sense parar. En
una d’aquestes voltes va sentir com de sobte sortia disparada d’allà i quedava
flotant entre mig de mitjons desparellats, monedetes de poc valor i altres
objectes perduts al llarg del temps dins de la rentadora. I va saber que havia
anat a parar en aquell univers paral·lel que tenen totes les rentadores i també va saber del cert, que igual
que aquells objectes que l’envoltaven, no tornaria mai més.
Musu
Gràcies per llegir-nos!
Esperem el teu comentari.
Ostres, amb les rentadores!!! Aquesta sorpresa final no me l'esperava pas...
ResponEliminaJa em semblava a mi que el germà gran en faria alguna...però no esperava això de la rentadora.
ResponElimina