JÚLIA. El manual

- Júlia!

La Lola la crida i ella, sense voler-ho se sobresalta. Havia intentat distanciar-se de la seva amiga durant els mesos següents a la seva boda. Però allà la tenia, la Lola, alta com era, amb el cabell curt i somrient-li. Acabaven de sortir de Fabra i Coats i la Júlia marxava amb la Yud.

Quan la seva amiga es troba al costat d’elles dues el seu rostre es converteix en pedra i dóna a la Júlia i a la Yud un petit llibret.

                - Què és això?

                - Llegiu i ho veureu, jo encara no m’ho crec.

La Júlia l’agafa i quan veu els dibuixos de dins i les lletres que els taquen torna a donar el llibre a la Lola.

                - D’on l’has tret?- exclama la Júlia en veu baixa.

La Lola torna a passar-li el llibre i aquest cop l’agafa la Yud. La Júlia guaita, no era el primer cop que en veia un de semblant. Era un petit manual de color groguenc de les feministes de la Falange Espanyola; i a sobre del dibuix d’una dona amb davantal blanc el títol la coronava: “Guía de la buena esposa. 11 reglas para mantener tu marido feliz; sé la esposa que él siempre soñó”. La Yud obre el manual i es troba davant d’onze dones somrients.

<<1. TEN LISTA LA CENA. Planea con tiempo una deliciosa cena para su llegada. Esta es la forma de dejarle saber que has estado pensando en él y que te preocupan sus necesidades. La mayoria de hombres están hambrientos cuando llegan a casa.>>

<<2. LUCE HERMOSA. Descansa cinco minutos antes de su llegada para que te encuentre fresa y reluciente. Retoca tu maquillaje, ponte un listón en el cabello y luce lo mejor posible para él. Recuerda que hat endio un día duro y que solo ha tratado con compañeros del trabajo.>>

<<3. SE DULCE E INTERESANTE. Su aburrido día de trabajo quizás necesita mejora. Tú debes hacer todo lo posible para hacerlo. Una de tus obligaciones es distraerlo>>

<<4. ARREGLA TU CASA. Debe lucir impecable. Haz una ronda por las principales areas de la casa, justo antes de que tu marido llegue. Levanta libros de la escuela, juguetes, etc.>>

<<5. HAZLO SENTIR EN EL PARAÍSO. Durante los meses más fríos del año debes preparar la chimenea antes de su llegada. Tu marido sentirá que ha llegado a un paraíso de descanso y orden, eso te levantará el ánimo a ti también. Después de todo, cuidar de su comodidad te brindará una enorma satifacción personal.>>

<<6. PREPARA A LOS NIÑOS. Cepíllales el cabello, lávales las manos y cámbiales la ropa en caso de ser necesario. Son sus pequeños tesoros y él los querrá ver relucientes.>>

<<7. MINIMIZA EL RUIDO. A la hora de su llegda apaga la lavadora, secadora y aspiradora e intenta que los niños estén calllados. Piensa en todo el ruido que ha tenido que soportar en su pesado día de oficina.>>

<<8. PROCURA VERTE FELIZ. Regálale una gran sonrisa y muestra sinceridad en tu deseo de complacerlo. Tu felicidad es la recompensa por su esfuerzo a diario.>>

<<9. ESCÚCHALO. Puede que tengas una docena de cosas importantes a decirle, pero a su llegada no es el mejor tiempo para hablarlas. Déjalo hablar antes, recuerda que sus temas son más importantes que los tuyos>>

<<10. PONTE EN SUS ZAPATOS. No te quejes si llega tarde, si va a divertirse sin ti o si no llega en toda la noche. Trata de entender su mundo de compromisos.  Trata de entender su mundo de presión y compromisos y su verdadera necesidad de estar relajado en casa.>>

<<11. NO TE QUEJES. No lo satures con problemas insignificantes. Qualquier problema tuyo es un pequeño detalle comparado con lo que él tuvo que pasar.>>

La Júlia aixeca la vista, se sent indiferent. La Lola té a la boca un regust amarg de ràbia davant d’aquelles lletres carregades de verí que, com una bomba, deixen escapar la metralla.

                - Què? Què us sembla?- els hi pregunta la Lola

                - Què vols dir?- respon la Yud refregant-se el coll, una de les màquines li havia fet una petita ferida a la part dreta que no podia parar de tocar-se.

                - Doncs això, indignant! Això és impressionant, oi, Júlia?

La interpel·lada deixa de mirar les lletres. Aquella dona dibuixada de somriure fàcil i ulls feliços la tenia atrapada.

                - Doncs sí la veritat...

                - Però què es pensen que som? Objectes, màquines? Unes inútils sense cervell creuen que som! Au, home! “Sus temas son más importantes que los tuyos”- recita la Lola amb veu de falset- Però què s’han pensat?

La Júlia es mira les sabates.

                - I què vols fer? És el que ens ha tocat...- respon la Júlia, resignada.

                - Què? Però què dius? Noies, això és indignant! Oi que si?- diu la Lola

Ambdues amigues no ho neguen. La Lola mira amb cara de fàstic el manual, pensa que no té ni el dret d’anomenar-se “manual”.

                - Escolteu-me: - els hi diu la Lola xiuxiuejant; i la Júlia sap de seguida el que dirà, la coneix, i té por de les que seran les seves properes paraules.- Aquesta tarda hi ha una reunió clandestina a casa d’una amiga meva, hi hem de ser per fer pinya!

                - Pots comptar amb mi!- replica la Yud convençuda.

                - I tu Júlia, vens?

Baixa la vista un altre cop, mira les sabates; no sap ben bé si vol anar. Però sap del cert que en Martí no voldrà que hi vagi, no li agrada que s’ajunti amb moviments sindicalistes i si li diu que va a una reunió clandestina no la deixarà anar. La Júlia dubta, perquè malgrat tot hi vol anar.

                - No ho sé, Lola...

                - És per en Martí, oi?- diu la Lola exasperada

                - No...

La seva amiga posa els ulls en blanc.

                - I tant que sí! Però Júlia, has de defensar els teus drets! Som dones lliures, no depenem de ningú! Però tu ho has llegit bé? Però has vist com ens consideren? Si us plau! Que no vivim en els antics castells feudals! Nuestra obligación es distraerlo? Som dones o ninots de fira?! Júlia no som menys que els homes!

Sap que la seva amiga te raó, no li ho discuteix, no en té, de ganes.

                - Si ja ho sé Lola, però...

                - Però quins peròs hi veus? Júlia! Hem de lluitar pels nostres drets!

La Júlia la mira als ulls. Se sent humiliada, ella era una dona que valia més que per decorar. Ella no vivia per servir a cap home. Encara escolta les discussions amb el seu pare i els seus estudis, amb prou feines havia aconseguit aprendre a llegir; ella, que havia estat tan curiosa havia preferit llegir llibres que li havien estat prohibits a brodar estovalles. I quan accepta a anar-hi el cor repica sota les seves costelles. No ho podia dir a en Martí. No ho podia saber. Seria el primer cop en la seva vida que li amagaria la veritat, que el mentiria. La Júlia tanca els ulls, però enmig de la foscor no divisa el seu futur, i si l’hagués vist ja no el podria canviar. Havia dit que hi aniria, havia decidit mentir al seu marit, havia decidit anar a una reunió clandestina, lluny de la mirada dels franquistes. O això es pensava ella.

Cloudin

 

Gràcies per llegir-nos! 

Esperem el teu comentari.