Estimar, odiar, consumir.

No sabia que fer. A vegades m’entraven atacs d’ira i odi, i els odiava a tots dos. Els odiava perquè es podien agrupar en una sola paraula, hi havia un “nosaltres” per a ells dos, però mai n’hi hauria un per a mi.

No, mai podríem ser dos en un, ell i jo. No existia una paraula per a aquesta combinació.

D’altres vegades pensava que tant era. M’odiava a mi per haver-la odiat a ella, i llavors em sentia una mica millor, però només una mica. I només durant uns moments. L’enuig no s’esvaïa mai, i no era capaç d’odiar-me durant gaire temps mentre una petita veu al meu cap em deia que la culpa no era meva.

En aquests casos recordava l’odi que sentia per ells, i tornava al meu estat de rancúnia i malestar.

Però jo no podia fer altra cosa.

Les etapes de més claredat eren les més confuses: no hi havia núvols, i podia veure clarament el remolí de sentiments. No sabia que fer. De tant em preguntava si havia de fer un somriure, o bé girar la cara, quan els veies. De tant en tant em preguntava si realment tenia dret a odiar-los.

Jo no sabia exactament en què s’havia convertit la meva vida. Ja ni tant sols sabia si l’estava vivint. Només tenia una cosa al cap, un pensament que em perseguia nit i dia. Però no el podia definir, no l’entenia, només comprenia que el foc corria per les meves venes, i m’arribava al cor, i al cap. Un foc que no cremava, però que consumia.

I així, cada cop que arribava a les meves orelles una rialla, un xiuxiueig, un secret... jo m’encenia, i tot seguit em perdia.

xels

Gràcies per llegir-nos! 

Esperem el teu comentari.